Una cara del món per en Tibau.

http://jmtibau.blogspot.com/

Les meves vacances!!!

Durant aquestes vacances he aprofitat el temps per visitar a amics que feia temps que no veia i a d'altres que no feia tant que els havia vist.

També he anat fent tot el que feia falta a casa i sobretot, sobretot he disfrutat de la meva petitona. Ha estat encantada que anés a buscar-la a la guarderia cada dia a la tarda i passar totes les tardes jugant a la plaça amb els guixos i a totes les altres coses. Suposo que la pròxima setmana no estarà tant contenta, perquè jo torno a treballar, i tot i que ja li vaig dient que la setmana que vé, a les tardes no hi seré, ella em diu que ja ho sap, i que vol estar amb la mama aquesta setmana.

Una altra preocupació que tinc és que cada dia li agrada menys la dutxa, semblava que portavem una bona ratxa però ara s'ha tornat a torcir i cada dia monta un drama més gros, fins ara no li agradava quan rentavem el cap, però ara ja li costa fins i tot entrar-hi, ufffff. Jo li faig entrar però la setmana que vé, amb el seu pare no sé com anirà. Ja pot agafar paciència perquè ho tindrà molt difícil per poder-la dutxar. Pobret que no li passi res.

Una experiència gens freqüent

Dilluns la meva àvia em va demanar si la podria portar a veure la seva germana, ja que li havien dit que no estava gaire bé i li vaig dir que cap problema però que el dimarts a la tarda no podia.
Com que els plans que tenia pel dimarts al matí no vaig poder-los portar a terme, doncs vaig trucar a la meva àvia per si li anava bé, i em va dir que si.
Doncs apa!!! a fer la visita a una senyora molt gran i força malalta. Quan vam arribar allà la vam veure força fotuda, però tampoc la vaig veure tant malalment; si que estava més prima. Estava asseguda en una butaca i gairebé no l'enteniem quan deia alguna cosa; però de cop em va semblar que demanava a la seva germana i si, realment demanava a la meva àvia. La meva àvia s'hi va asseure al costat i li va donar la mà.
Al cap de pocs minuts va arribar la doctora i va voler portar-la al llit per examinar-la i com que no podien soles les vaig ajudar a agafar-la, total que al final la vaig agafar jo i la vaig portar fins a la seva habitació; i l'experiència bé ara, la vaig estirar al llit i al cap de dos segons es va morir.
Per tant podriem dir que es va morir als meus braços, ufffff.
Vaig tenir una sensació estranya però tranquil·la i sobretot fent costat a la meva àvia.
Encara recordo que quan hi anavem quan erem més petites ens donava sempre gelats, sempre en tenia el congelador ple. Són records que sempre em quedaran.

Quin caràcter!!!!!!!!!!!!!

Com ja he dit alguna vegada en el blog, la meva filla és una dona amb molt caràcter, i crec que no és dolent tot el contrari, perquè aconseguirà tot el que vulgui a la seva vida. Però això no vol dir que sigui fàcil de portar i de canviar-li les idees quan en prèn una o se li posa una cosa entre cella i cella.

Aquesta tarda mateix ha protagonitzat un episodi de tossudaria i ràbia al cafè del poble, per poder aconseguir el que ella volia però no li ha sortit bé. El seu pare s'ha posat nerviòs i encara ha estat pitjor, però jo he mantingut la calma i he acabat fent entrar en raó a una patufeta que avui fa 29 mesos.

Els companys del cafè s'han extranyat de la manera que s'ha posat la senyoreta, perquè normalment és tranquil·la i dòcil, però de tant en tant té aquestes sortides. Fins i tot una m'ha dit: "ostres, els té quadrats, ehhhh".

Jo ja fa temps que ho sé que la meva filla els té quadrats, però espero que amb paciència i calma arribem a fer-los una mica més rodons o si més no a polir-los.

Santa Cristina!!!!!!!!!

Com que demà només m'hi podré posar al vespre, i ja haurà passat, vull felicitar a totes les Cristines que visitin el blog, ja que demà 24 de Juliol és el seu sant.
A més és la festa del nostre poble i la guarderia estarà tancada per tant tocarà fer coses amb la nostra petitona tot el dia, i per començar suposo que anirem a la platja.
I com que durant el cap de setmana fan diferents coses per celebrar la festa major ho aprofitarem.

Finalment de vacances!!!!!!!!!!!!

Finalment han arribat els meus dies de vacances...

Però tela quines dues setmanetes que hem passat; la primera de bòlit tot el dia portant la nena amunt i avall i la segona ja només em faltava que es posés malalta, doncs si va agafar un virus i apa febre, i això ha comportat que no he estat tranquil·la en tota la setmana, perquè primer l'havia de deixar amb la meva germana (que l'ha cuidat estupendament bé, i el meu cunyat igual), però el que em feia més pena, és que no podia estar al costat del meu ratolinet quan li pujava la febre, però bé, què hi farem. I les nits vigilant-li la febre, ha fet que no hagi descansat tot el que hauria hagut de descansar, i avui estic feta una coca.

Ara em surt tot el cansament i la tensió d'aquesta setmana que he anat acumulant, em fa mal tot.

Espero descansar molt i molt.