Sense ordinador

Això és una tocada de pebrots, ara que arriben les festes em quedo sense ordinador i per felicitar les Bons Festes, no sé si ho podré fer, arrrghhhhhhh!!!!!!! Bé què hi farem, a veure si el puc tenir arreglat d'aqui a uns dies i em puc posar al dia amb tots vosaltres. Espero que em perdoneu l'absència, jajajaja. Petons a tots i si no arribo a temps, que passeu unes BONES FESTES I FELIÇ ANY 2010.

Vull que s'acabi aviat aquest 2009.

I us preguntareu perquè????

Doncs per la meva familia no ha estat un gran any precisament i sobretot aquest últims tres mesos s'estàn fent molt complicats.

El mes d'octubre vam enterrar un molt bon amic, el fill d'uns amics té un sindrome tot estrany i aquest va acompanyat d'un sindrome neuronal, no gaire bo, per dir-ho suau i el diumenge uns altres amics ens van comentar que a ella li han trobat un tumor el pit... Ufffffff..........

Com podeu imaginar per això vull que s'acabi el 2009 d'una punyetera vegada, a veure si comencem millor el 2010 i el podem disfrutar del tot bé.

Ahir va ser el dia internacional de la diabetes, i volia unir-me a la causa, i tot i que arribo un dia tard, crec que mai és massa tard.

Cap de Setmana al Delta de l'Ebre

Aquest cap de setmana hem anat al Delta de l'Ebre, ja que ens va tocar a "Vacances en familia" de la Generalitat.

Era divendres tarda, tot el dissabte i el diumenge fins al migdia. A la Júlia li feia molta il·lusió anar de vacances i ens ho hem passat molt bé.

El divendres vam sortir de bon mati, per arribar aviat allà i poder aprofitar el divendres, vam arribar a mitja tarda, ens vam instal·lar a l'alberg i vam començar a visitar la zona. Vam anar fins a la Bassa de la Tancada i al Trabucador, que és el braç dret del delta.

Quan vam tornar a l'Alberg vam trobar altres families amb mainada que també els havia tocat la plaça i vam començar a parlar els uns amb els altres i els petitons i petitones a jugar entre ells.

A les 20:30 a sopar i compartiem taula amb una parella que tenien una petitona de l'edat de la Júlia.

El dissabte al mati el vam dedicar a passejar amb bicicleta pels voltants de l'Encanyissada, la llacuna més gran del Delta i són uns 14 km més o menys; l'experiència va ser molt divertida, tot i que primer feia molt bon temps, després es va complicar una mica, ja que es fa girar un vent molt fort i van aparèixer uns núvols molt gruixuts i negres, però finalment no va ploure.

A la tarda després de dinar vam apropar-nos a Sant Carles de la Ràpita i a Amposta a fer una volta, però la gran majoria de botigues estaven tancades i a més el vent bufava molt fort i era molt fred.

El diumenge voliem anar fins a la desembocadura del Delta amb el vaixell, però no ho vam poder fer perquè no va sortir ja que el vent ens va fer la guitza i que a més no hi havia les 20 persones mínimes que fan falta per poder fer el viatge, així és que ho vam deixar córrer.

Vam voltar per Deltebre i per Sant Jaume d'Enveja i després vam anar pujant cap a casa.

La veritat és que va ser un cap de setmana molt divertit i ens va agradar molt, la veritat és que ho recomanem a tothom...

PER MOLTS ANYS MAIA!!!!!!!!!!!!!

Em sembla que ja no em queda enlloc més per felicitar-te, per telèfon, en el blog, en el facebook i en el nostre blog, crec que no em deixo cap més manera de poder-ho fer.

Per tant,

PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!! I QUE EN FACIS VINT-I-DOTZE MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Intentaré escriure més sovint.

Fa una setmana que no aixeco cap, però què hi voleu fer...
Normalment sóc molt alegre, positiva i intento agafar les coses de la millor manera, però fa una setmana que no sóc jo mateixa, després de perdre a una persona molt estimada, doncs no em veig en cor de fer segons què i només tinc ganes de plorar i plorar...
I com que no vull emplenar el blog per explicar coses tant tristes prefereixo esperar una mica per poder explicar coses divertides i curioses.
D'aqui a uns dies tenim programada una sortida amb el meu home i la nostra petitona de cap de setmana i espero que després us pugui explicar com ha anat i que ja estigui amb els ànims una mica més amunt.
Així és que intentaré escriure més sovint, i potser m'anirà bé, i així em trec aquest sentiment d'angoixa i tristor que tinc dins.

Adéu, Josep!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La tramuntana avui ha bufat d'una manera diferent, lliure, com eres tu. Cada vegada que bufava més fort, eres tu que ens deies que finalment descanses i que estàs bé, després d'estar mesos i mesos patint i que no vols que plorem més i que cada vegada que sentim bufar la tramuntana deixem anar un somriure pensant amb tu.

Que la teva vida era el bar que tant estimaves i que t'omplia, només calia veure't treballar sempre, i una altra cosa que formava part de la teva vida han estat les Maratons, sempre en feies una o altra, fins i tot vas arribar a fer la de Nova York, i sincerament, jo que me n'alegro que la poguessis fer.

Vaig començar a formar part de la teva vida en un campionat de botifarra que vas organitzar i d'allà en sorgir una gran amistat, i que a més, vas arribar a ser com un germà gran que em donaves consell i podiem parlar de tot sempre sense problema.

Després de la feina sortiem a prendre alguna cosa, i em deies, va anem aqui o allà i així desconectem una estoneta abans d'anar a dormir.

La veritat és que sempre t'he considerat una gran persona, tenies un cor enorme on tothom qui volia i podia entrar.

Només dir-te que ens ha quedat una coseta pendent: no em vas acabar d'enssenyar a parlar francès, de la manera que tu sabies, quina llàstima.

Ja sé que potser ara no és hora, però volia escriure't unes ratlles, que són el que em surt del meu cor.

T'ESTIMO I ET RECORDARÉ SEMPRE, JOSEP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!