divendres, 26 de juny del 2009

El Rei del Pop ens ha deixat!!!!!!!!!!!!!!


Aquesta nit s'ha parat el cor del Gran Rei del Pop, Michael Jackson. La veritat és que és una pena que hagi mort amb només 50 anys però pel que he llegit va tenir una vida molt i molt dura i força cruel des de ben petit.
Ara ja no el tindrem entre nosaltres però si que tenim tots els seus discos i exits de la seva carrera.

dimecres, 24 de juny del 2009

Bon Sant Joan!!!!!!!!!!!!



Primer de tot felicitar al meu estimat que es diu Joan i després felicitar a la resta de Joans que corrin per aqui, només faltaria, jajaja.


Avui per celebrar-ho i passar el dia junts amb la nostra petita hem anat a Marineland i ens ho hem passat bomba.


Hem arribat a les 10 més o menys, fent cua per agafar els tiquets la Júlia ja es començava a impacientar, perquè deia que volia veure els lloros i els dofins, i més nerviosa s'ha posat quan ha vist que just a la porta d'entrada hi havia uns nois que feien fotos amb un lloro, ella el volia veure si o si. Hem entrat, a mi m'han posat el lloro sobre l'espatlla i com que portava a la Júlia a coll, doncs ella el volia tocar, però no l'han deixat, no sé potser l'hagués pessigat amb aquell bec tant gros que tenia. Un cop feta la foto, cap a l'espectacle dels lloros, cacatues, papagaios, etc. Aquest espectacle a la Júlia no li ha fet gaire cas, la veritat, no sé si és perquè li costava més localitzar a l'ocell en qüestió o perquè...


Un cop acabada l'actuació hem canviat d'escenari i hem anat al dels Lleons Marins (per la meva filla, Foques) i aquests si que li han agradat perquè saludaven, ballaven, saltaven, i jugaven amb una pilota i uns aros. Deu minuts de descans i hem seguit amb l'actuació dels dofins que li han encantat, com no. Tenia una feinada a mirar a totes bandes.


Quan ha acabat hem pujat fins a dalt de tot hi li hem posat el biquini i s'ha posat de peus a la piscina, i tots tres ens hem refrescat una mica, tot i que el temps no hi acompanyava gaire, però tot i així jo he agafat una torrada d'esquena que no us ho explico, ji ji ji.


Després hem dinat una miqueta i una volteta més pel parc i cap a casa, però abans de sortir del parc a recollir la foto de tots tres amb el lloro, com a record del dia que hem passat avui.


I hem acabat el dia a la platja fent castells de sorra i jo una remullada.

dilluns, 22 de juny del 2009

I ja som a Sant Joan!!!!!!!!!!!!!!!

Demà al vespre ja serem a la revetlla de Sant Joan, mare meva com ha passat aquest mig any, uffff, amb tot d'entrebancs pel mig i alguna que altre alegria, però molt poquetes no ens enganyem.
Com que el meu estimat es diu Joan, i com que tindrà festa el dia del seu sant, hem pensat fer una sortideta amb la nena, tots tres i segurament anirem a Marineland, tot i que no hi ha res fet encara, ni decidit del tot.
Però ens faria gràcia que la nena veiés els dofins i els elefants marins i que disfrutés del dia, que segur que ho farà perquè li encanta fer coses amb nosaltres.
Si finalment hi anem ja us posaré fotos i us explicaré què tal ha anat, ehhh.
I per cert, els meus estimats lectors creieu que és una bona idea per anar amb una nena de 2 anys o és massa petita?????

diumenge, 14 de juny del 2009

Ja en tenim un altre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Em fa molta gràcia veure com tots els amics que hem anat fent pel cami, ja sigui a l'escola, després a la universitat i entre d'altres llocs, van siguent pares i com alguns ja repeteixen l'experiència.

Doncs, si era el que ens faltava i avui ha nascut de bon matí, pel que diuen és molt gran i guapo, però no patiu que jo demà se'ns falta el vaig a visitar, només faltaria, no s'escaparà de veure a la "tia" Núria, jajajaja.

Esperem Lluc, que demà vinc.

Només vull desitjar-los a tota la familia MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

divendres, 5 de juny del 2009

Adéu Susanna, fins aviat!!!!!!!!!!!!!


Avui ha estat l'últim dia per la senyoreta Susanna a la guarderia, tot i que no és un adéu per sempre, es farà estrany arribar a la guarderia i no trobar les seves paraules dolces per la nostra filla i la seva manera de portar-los i de fer-los fer un munt de coses. I estimar-los tant.

La Susanna ha marxat perquè dintre poc tindrà entre els seus braços el tresor més gran que podem tenir les dones, SER MARE....

La veritat és que el que se sent per un fill és tant gran que moltes vegades és inexplicable i no saps com transmetre-ho als que t'envolten, perquè t'entenguin i no en prenguin per boja o per exagerada. Només ens poden entendre les que ho hem experimentat.

Per això, Susanna, et vull dir que aviat sentiràs tot el que sentim quan portem el nostre petit al món i quan el tenim per primer com al nostres braços, tot i que ens hagi acompanyat durant 9 mesos en el nostre ventre. És un moment màgic, quan surt de dins teu i te'l donen, perquè el vegis com és i encara que sigui moll, per tu serà el més bonic del món.

Per això et vull desitjar el millor del món i com he llegit fa poquet que l'arribada d'en Pol sigui molt suau, preciosa.

T'estimem molt guapa.

Fins aviat.