dilluns, 26 d’octubre del 2009

PER MOLTS ANYS MAIA!!!!!!!!!!!!!


Em sembla que ja no em queda enlloc més per felicitar-te, per telèfon, en el blog, en el facebook i en el nostre blog, crec que no em deixo cap més manera de poder-ho fer.


Per tant,



PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!! I QUE EN FACIS VINT-I-DOTZE MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

divendres, 23 d’octubre del 2009

Intentaré escriure més sovint.

Fa una setmana que no aixeco cap, però què hi voleu fer...
Normalment sóc molt alegre, positiva i intento agafar les coses de la millor manera, però fa una setmana que no sóc jo mateixa, després de perdre a una persona molt estimada, doncs no em veig en cor de fer segons què i només tinc ganes de plorar i plorar...
I com que no vull emplenar el blog per explicar coses tant tristes prefereixo esperar una mica per poder explicar coses divertides i curioses.
D'aqui a uns dies tenim programada una sortida amb el meu home i la nostra petitona de cap de setmana i espero que després us pugui explicar com ha anat i que ja estigui amb els ànims una mica més amunt.
Així és que intentaré escriure més sovint, i potser m'anirà bé, i així em trec aquest sentiment d'angoixa i tristor que tinc dins.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Adéu, Josep!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La tramuntana avui ha bufat d'una manera diferent, lliure, com eres tu. Cada vegada que bufava més fort, eres tu que ens deies que finalment descanses i que estàs bé, després d'estar mesos i mesos patint i que no vols que plorem més i que cada vegada que sentim bufar la tramuntana deixem anar un somriure pensant amb tu.

Que la teva vida era el bar que tant estimaves i que t'omplia, només calia veure't treballar sempre, i una altra cosa que formava part de la teva vida han estat les Maratons, sempre en feies una o altra, fins i tot vas arribar a fer la de Nova York, i sincerament, jo que me n'alegro que la poguessis fer.

Vaig començar a formar part de la teva vida en un campionat de botifarra que vas organitzar i d'allà en sorgir una gran amistat, i que a més, vas arribar a ser com un germà gran que em donaves consell i podiem parlar de tot sempre sense problema.

Després de la feina sortiem a prendre alguna cosa, i em deies, va anem aqui o allà i així desconectem una estoneta abans d'anar a dormir.

La veritat és que sempre t'he considerat una gran persona, tenies un cor enorme on tothom qui volia i podia entrar.

Només dir-te que ens ha quedat una coseta pendent: no em vas acabar d'enssenyar a parlar francès, de la manera que tu sabies, quina llàstima.

Ja sé que potser ara no és hora, però volia escriure't unes ratlles, que són el que em surt del meu cor.

T'ESTIMO I ET RECORDARÉ SEMPRE, JOSEP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

divendres, 16 d’octubre del 2009

...

No tinc paraules per expressar el que sento, només que estic super trista, perquè m'acaben de donar una noticia de me...

Et recordaré sempre Josep!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

divendres, 9 d’octubre del 2009

Un lleó, una lleona o què?????


Aquests dies hem estat tots pendents de les noticies esperant saber si havien agafat o no el lleó, que després va passar a ser una lleona, i que finalment ha resultat ser un gos de la raça dogo ( vaja un Scooby -Doo).


Que finalment ha acabat molt malament pel pobre animal. Ja sé que havia matat alguna que altra gallina, però és normal quan tenen gana i no troben res, però no crec que sigui la manera d'aturar un pobre gros, tirant-li 15 tiros per matar-lo...


El podien haver adormit amb un dard o alguna cosa semblant, a més, hi ha altres maneres de caçar a un animal famolenc, ja sigui amb un tros de carn amb algun component químic per adormir-lo i després agafar-lo i tancar-lo en una gossera o en algun refugi.


Crec que com han actuat no ha estat de la millor manera, però només és la meva opinió....