PER MOLTS ANYS JOAN!!!!!!!!!!!!!!
Avui és l'aniversari del senyor de la casa i ja en fa 37!!!!!!!!!!!!!!!!
T'estimem molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Petons de la Júlia i en Joel!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 28 de març del 2012
PER MOLTS ANYS!!!!!!
PER MOLTS ANYS JOAN!!!!!!!!!!!!!!
Avui és l'aniversari del senyor de la casa i ja en fa 37!!!!!!!!!!!!!!!!
T'estimem molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Petons de la Júlia i en Joel!!!!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 27 de març del 2012
El temps córrer massa
La Júlia el dia 27 de febrer va fer 5 anys!!!!!!!!!! La veritat és que el temps passa volant, no ho sembla però s'escapa de les mans.
La veritat és que a vegades penso: " Que li han donat corda perquè vagi més ràpid o és que realment anem amb el gas a fondo tot el dia??????"
Recordo que abans quan erem petits no ens passaven els dies ni a la de tres i ara passen els anys a tota pastilla i suposo que amb mainada al nostre càrreg encara passa més depressa, però què hi farem és el que toca.
Per tant a aprofitar-ho i gaudir-lo de la millor manera possible.
La veritat és que a vegades penso: " Que li han donat corda perquè vagi més ràpid o és que realment anem amb el gas a fondo tot el dia??????"
Recordo que abans quan erem petits no ens passaven els dies ni a la de tres i ara passen els anys a tota pastilla i suposo que amb mainada al nostre càrreg encara passa més depressa, però què hi farem és el que toca.
Per tant a aprofitar-ho i gaudir-lo de la millor manera possible.
dimecres, 21 de març del 2012
Una de les meves petites creacions
Aquesta és la meva última creació acabada, una bosseta per l'esmorzar de la meva princesa que el dia 27 de febrer ja va fer 5 Anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La veritat és que li va encantar i fins i tot les seves senyoretes em van preguntar on l'havia comprada i els vaig dir, ho sento noies però no l'he comprat enlloc, l'he fet jo, jajajaja.....
Em va agradar molt que els agradés a totes....
Festival Internacional de Patchwork a Sitges
Us deixo un enllaç d'un vídeo sobre el Festival Internacional de Patchwork de Sitges que ha tingut lloc aquest cap de setmana passat.
Llàstima que no hi vaig poder anar....
Llàstima que no hi vaig poder anar....
dissabte, 3 de desembre del 2011
1 ANY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si si, qui ho diria que ja fa un any que tenim el nostre príncep entre nosaltres, que està tremendo, que és un cul inquiet, que no para mai, que sempre vol alguna cosa per menjar, que si segueix així haurem de comprar molts rotuladors, perquè li encanta pintar-se amb els colors de la seva germana; que sempre remana fils i tot el que troba; que va caminar als 11 mesos i mig i que és tossut com una mula.
DONCS SI, AHIR VA FER EL SEU PRIMER ANY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
PER MOLTS ANYS PRECIÒS!!!!!!!!!!!!!!!!! T'ESTIMEM MOLTÍSSSSSIIIIIMMMMM!!!!!!!!!!
DONCS SI, AHIR VA FER EL SEU PRIMER ANY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
PER MOLTS ANYS PRECIÒS!!!!!!!!!!!!!!!!! T'ESTIMEM MOLTÍSSSSSIIIIIMMMMM!!!!!!!!!!
dijous, 17 de novembre del 2011
dissabte, 17 de setembre del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
Una passejada magnifica!!!
Doncs això que l'estoneta que he estat a la Fira de les Labors a Verges ha estat genial, he après a fer flors amb patchwork i he comprat unes teles per fer alguna que altra coseta. Tot i que m'hauria agradat poder-hi estar més temps, com podeu suposar amb una nena de 4 anys i un petitó de 6 mesos no es poden fer gaires excessos, jajaja.
Ara us poso com ha quedat la meva floreta, que per cert, l'he acabada a casa perquè allà el petit rondinava.
Encara falta acabar de fer la fulla, però he que queda xula??????????????
Si puc l'any que vé repeteixo segur....
Ara us poso com ha quedat la meva floreta, que per cert, l'he acabada a casa perquè allà el petit rondinava.
Si puc l'any que vé repeteixo segur....
dijous, 2 de juny del 2011
"Bicicleta, cullera, poma"
El documental "Bicicleta, cullera, poma" que vam mirar ahir al vespre per tv3 em va agradar molt perquè crec que dona una visió molt clara del que és tenir a la familia una persona malalta d'alzehimer i de la manera en què has d'agafar-te les coses en aquesta vida, amb optimisme i amb ganes d'aprofitar el temps de la millor manera possible.
Crec també que algun dia hi trobaran remei, potser tardaran anys però alguna cosa sortirà, ja sigui per retardar la malaltia o poder-ho detectar a temps per poder actuar-hi.
Només volia donar la meva opinió sobre el documental, ja que crec que per a les families amb persones amb aquesta malaltia troben un punt de recolzament amb aquests petits detalls.
Crec també que algun dia hi trobaran remei, potser tardaran anys però alguna cosa sortirà, ja sigui per retardar la malaltia o poder-ho detectar a temps per poder actuar-hi.
Només volia donar la meva opinió sobre el documental, ja que crec que per a les families amb persones amb aquesta malaltia troben un punt de recolzament amb aquests petits detalls.
dimarts, 31 de maig del 2011
On ets iaia que no et veig....
"On ets iaia que no et veig..." això és el que últimament repeteix la meva filla, i és perquè el dia 4 de maig la meva àvia es va morir, i la Júlia la troba molt a faltar igual que jo. Ja fa uns tres mesos més o menys us vaig posar un escrit sobre l'aniversari de la meva àvia, on parlava d'ella i ara ja no la tinc amb mi.
La veritat és que ja sabiem que estava malament però no ens pensavem pas que anés tant ràpid, però bé és el que ens ha tocat i ens queda el consol que no va patir gens.
A més aquell dia la vaig veure tres vegades i fins i tot li vaig deixar durant 10 minuts el petit de casa, ja que vaig anar a portar uns papers a l'ajuntament que és davant d'on ella vivia, i estava tranquil·la i contenta perquè li deixava el nen. I quan jo vaig marxar de casa per anar a treballar cap a les 15:15, ja ens havia deixat.
Realment no hi ha dia que no hi pensi i el que em fa més ràbia és que encara no he tret res i no sé si és perquè estic tant embolicada amb els nens que no tinc temps per mi sola o si ha estat perquè vaig a haver de fer el cor fort davant la nena...
La veritat és que ja sabiem que estava malament però no ens pensavem pas que anés tant ràpid, però bé és el que ens ha tocat i ens queda el consol que no va patir gens.
A més aquell dia la vaig veure tres vegades i fins i tot li vaig deixar durant 10 minuts el petit de casa, ja que vaig anar a portar uns papers a l'ajuntament que és davant d'on ella vivia, i estava tranquil·la i contenta perquè li deixava el nen. I quan jo vaig marxar de casa per anar a treballar cap a les 15:15, ja ens havia deixat.
Realment no hi ha dia que no hi pensi i el que em fa més ràbia és que encara no he tret res i no sé si és perquè estic tant embolicada amb els nens que no tinc temps per mi sola o si ha estat perquè vaig a haver de fer el cor fort davant la nena...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)