Quin caràcter!!!!!!!!!!!!!

Com ja he dit alguna vegada en el blog, la meva filla és una dona amb molt caràcter, i crec que no és dolent tot el contrari, perquè aconseguirà tot el que vulgui a la seva vida. Però això no vol dir que sigui fàcil de portar i de canviar-li les idees quan en prèn una o se li posa una cosa entre cella i cella.

Aquesta tarda mateix ha protagonitzat un episodi de tossudaria i ràbia al cafè del poble, per poder aconseguir el que ella volia però no li ha sortit bé. El seu pare s'ha posat nerviòs i encara ha estat pitjor, però jo he mantingut la calma i he acabat fent entrar en raó a una patufeta que avui fa 29 mesos.

Els companys del cafè s'han extranyat de la manera que s'ha posat la senyoreta, perquè normalment és tranquil·la i dòcil, però de tant en tant té aquestes sortides. Fins i tot una m'ha dit: "ostres, els té quadrats, ehhhh".

Jo ja fa temps que ho sé que la meva filla els té quadrats, però espero que amb paciència i calma arribem a fer-los una mica més rodons o si més no a polir-los.

Quin cap de setmana!!!!!!!!!!

Mare meva, quin cap de setmana que ens ha donat la Júlia, uffff.
El dissabte al mati tot molt bé, però ja es va començar a girar quan la vam posar a migdiada i va dir que no i que no, amb unes llàgrimes de cocodril, uaaaaaa!!!!!
Al final es va adormir a la meva falda i clar ja no vaig poder fer res de res, però tot sigui perquè ella dormís una micona.
Després vam sortir a passejar i quin espectacle, tota l'estona plorant, al final vam acabar a casa plorant encara més (ben bé una horeta de llàgrimes i crits, rabietes, vaja) i vam poder canviar-li el xip dient-li si volia baixar a jugar a pilota amb el papa i va dir que si. Llavors va tornar a estar bé, fins que va anar a dormir.
Avui s'ha aixecat bé, hem anat a visitar la meva àvia i després a fer una volteta a Besalú i estava super contenta i s'ha portat divinament, però ahh gent quan hem dinat i l'hem posat a dormir altre vegada un drama que no vegis, només demanava que volia anar a la guarderia i que no volia dormir... Finalment l'hem deixat fer per casa i nosaltres asseguts al sofà, sense dir-li gaire res, ja que jugava tota soleta. I com que després tornava a fer rabietes de les seves, en Joan ha decidit deixar-la un parell d'horetes amb l'àvia i nosaltres hem anat a fer un cafetó amb un amic i la veritat és que ens ha anat molt bé, per carregar piles i clar amb l'àvia s'ha portat divinament, com no!!!!!!
Ja veig que la meva filla cada vegada necessita més activitat i últimament estic en un nivell relantit, no sé pas què em passa, espero recuperar-me aviat, perquè sinó...