Dilluns la meva àvia em va demanar si la podria portar a veure la seva germana, ja que li havien dit que no estava gaire bé i li vaig dir que cap problema però que el dimarts a la tarda no podia.
Com que els plans que tenia pel dimarts al matí no vaig poder-los portar a terme, doncs vaig trucar a la meva àvia per si li anava bé, i em va dir que si.
Doncs apa!!! a fer la visita a una senyora molt gran i força malalta. Quan vam arribar allà la vam veure força fotuda, però tampoc la vaig veure tant malalment; si que estava més prima. Estava asseguda en una butaca i gairebé no l'enteniem quan deia alguna cosa; però de cop em va semblar que demanava a la seva germana i si, realment demanava a la meva àvia. La meva àvia s'hi va asseure al costat i li va donar la mà.
Al cap de pocs minuts va arribar la doctora i va voler portar-la al llit per examinar-la i com que no podien soles les vaig ajudar a agafar-la, total que al final la vaig agafar jo i la vaig portar fins a la seva habitació; i l'experiència bé ara, la vaig estirar al llit i al cap de dos segons es va morir.
Per tant podriem dir que es va morir als meus braços, ufffff.
Vaig tenir una sensació estranya però tranquil·la i sobretot fent costat a la meva àvia.
Encara recordo que quan hi anavem quan erem més petites ens donava sempre gelats, sempre en tenia el congelador ple. Són records que sempre em quedaran.