El mes de juny la Júlia va començar a anar a la guarderia, i allà hi vam trobar la Susanna, la seva primera senyoreta, i li va agradar de seguida perquè és molt carinyosa amb tots els petitons que té. Però a principi de curs (al setembre) la Júlia va passar a la classe de la Montse, ja que la Susanna es va quedar amb els més grandets. I des de llavors, sempre em deia: "mama i a tana"... I jo li deia, és a la guarderia, però té els nens més grans i tu ja la veus al pati i quan jugueu tots junts, i es va conformar amb la Montse.
Des de que vaig començar dilluns a treballara a les tardes, la nostra petita va a la guarderia a les tardes i s'ho passa molt i molt bé, ja que ha tornat a tenir per ella la senyoreta Susanna i li encanta està amb ella, perquè és molt i molt dolça i a mi m'encanta que se l'estimi tant.
Per tant li dedico aquest escrit a ella:
Et vull donar les gràcies pel que fas per la nostra petitona, i per ensenyar-li que no tot és possible i que quan es diu que NO és que NO i així moltes altres coses.
T'envio des d'aqui molts petons i una forta abraçada preciosa.
Espero que ho llegeixis aviat.
Petons.
