Ostres nens, la Júlia ahir va fer unes quantes passes tota sola, sense aguantar-se enlloc ni agafar-se de la mà de ningú, però quan se'n va donar compte, va quedar parada perquè no sabia què havia fet ni com, je je je.
Després no ho va fer més però si ja comença així veuràs que aviat es deixarà anar i caminarà sola, QUINA POR.....
Esto se acabóóó...ooooo...ooooo
ResponEliminaLa tranquilitat se us ha acabaaaat...aaaaa...aaaaa...
tralara...larala...trilorí...lilili
Que vivieu massa bé!!!!
Juas juas juas....
és emocionant, eh????
Petons i felicitats!
Però no s'ha deixat anar encara, no ho ha vist del tot clar, je je je.
ResponEliminaEncara m'hi puc aprofitar, però no tardarà gaire no.
I si la veritat és una sensació bestial, veure com es vol valdre per si sola.