dijous, 15 de gener del 2009

Mirant el món des d'una altra prespectiva.

Cada dia que passo al costat de la meva petita, descobreixo un món nou, vist des d'una perspectiva innocent i amb picaresca alhora. Aprèn coses noves i me les transmet a la seva manera. Intento sempre posar-me a la seva alçada per comprendre què vol, com se sent i saber sobretot què necessita.
Vull que la meva petitona creixi sabent que sempre em tindrà al seu costat pel que faci falta, ja sigui per coses bones com per les no tant bones. I m'agrada veure com sap sortir de les situacions una mica complicades sense l'ajuda de ningú.
L'altre dia, erem a casa els avis i jugava amb un suc a les mans, (l'àvia li deia: cuidado que et caurà el suc!!!) i què va passar doncs, el suc va caure sobre l'alfombra, de cop es va posar sèria i per desviar l'atenció del que havia passat es mira a l'àvia, li fa una caricia i li diu: ohhhh, quin jersei més bonic, ohhhhh!!!!!!!!!!.
Ja us podeu imaginar què vam fer els grans, no???? Aguantar-nos el riure, perquè us heu d'imaginar l'escena i veureu com també riureu, jejejeje.
La veritat és que cada dia és més bitxo, però per altra banda es porta molt bé, té les seves estones de rabietes, però les anem trempejant com podem. I sobretot amb paciència molta paciència.

2 comentaris:

  1. Això es l'inteligencia femenina t'ho dic jo que tinc nen i nena i el nen no surt els esnsurts d'una manera tan sutil.

    ResponElimina
  2. Ser mare és genial, eh????
    I tu ets estupenda!!!
    Té molta sort la Júlia!

    ResponElimina

Gràcies pels vostres comentaris, m'encanta que passeu per aquí!!!