dijous, 15 d’abril de 2010

Avui s'ha mort la nostra mascota.



T'estimarem i et recordarem sempre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem passat moltes estones junts i moltes coses. Ens ho hem passat molt i molt bé, jugant amb tu i la nostra petita ara ja havia perdut la por de tocar-te, i avui només deia que li volia demanar perdó i que volia que tornés a casa...
Després de plorar una mitja horeta a llàgrima viva i desconsoladament ha entès que en Nuc havia anat al cel.
Però després d'acceptar-ho o gairebé acceptar-ho, li ha demanat a en Joan, si es quedaria sense iaia, i en Joan li ha dit que la iaia encara té corda per estona.
Realment és molt conscient de tot, pobreta meva.

4 comentaris:

  1. Aquestes coses sempre fan mal i als petits més, sort que tenen un recuperació emocional molt ràpida

    ResponElimina
  2. ostie! què li ha passat? si ecara era jovenet, no?
    ho sento cuca

    ResponElimina
  3. Jo no vui una mascota per aixó. Si no quan es mirís estaria plorant molt i molt de dies.
    Ho sento molt.

    ResponElimina
  4. Ahir vaig haver de sacrificar la meva gateta. Era velleta i estava molt malalta.

    Què no hauria fet per a que seguís amb mi.

    Nana, eres rabiuda i antipàtica amb tothom menys amb mi, que buscaves sempre la meva compañia i els meus acaronaments. Eres tan dolça quan estavem juntes, que ara que ja no hi ets, la casa es buida i silenciosa. Et trobo tant a faltar... T'estimo.

    ResponElimina

Gràcies pels vostres comentaris, m'encanta que passeu per aquí!!!