El mes de juny la Júlia va començar a anar a la guarderia, i allà hi vam trobar la Susanna, la seva primera senyoreta, i li va agradar de seguida perquè és molt carinyosa amb tots els petitons que té. Però a principi de curs (al setembre) la Júlia va passar a la classe de la Montse, ja que la Susanna es va quedar amb els més grandets. I des de llavors, sempre em deia: "mama i a tana"... I jo li deia, és a la guarderia, però té els nens més grans i tu ja la veus al pati i quan jugueu tots junts, i es va conformar amb la Montse.
Des de que vaig començar dilluns a treballara a les tardes, la nostra petita va a la guarderia a les tardes i s'ho passa molt i molt bé, ja que ha tornat a tenir per ella la senyoreta Susanna i li encanta està amb ella, perquè és molt i molt dolça i a mi m'encanta que se l'estimi tant.
Per tant li dedico aquest escrit a ella:
Et vull donar les gràcies pel que fas per la nostra petitona, i per ensenyar-li que no tot és possible i que quan es diu que NO és que NO i així moltes altres coses.
T'envio des d'aqui molts petons i una forta abraçada preciosa.
Espero que ho llegeixis aviat.
Petons.
hola preciosa acabo de llegir ara meteix el text. Gracies per aquest escrit tan meravellós, jo etic supercontenta de tenir la Júlia unaltre cop amb mi. Un petónás i gràcies per tot!!
ResponEliminaUn abraçada a la Patufa:D