Mare meva, quin cap de setmana que ens ha donat la Júlia, uffff.
El dissabte al mati tot molt bé, però ja es va començar a girar quan la vam posar a migdiada i va dir que no i que no, amb unes llàgrimes de cocodril, uaaaaaa!!!!!
Al final es va adormir a la meva falda i clar ja no vaig poder fer res de res, però tot sigui perquè ella dormís una micona.
Després vam sortir a passejar i quin espectacle, tota l'estona plorant, al final vam acabar a casa plorant encara més (ben bé una horeta de llàgrimes i crits, rabietes, vaja) i vam poder canviar-li el xip dient-li si volia baixar a jugar a pilota amb el papa i va dir que si. Llavors va tornar a estar bé, fins que va anar a dormir.
Avui s'ha aixecat bé, hem anat a visitar la meva àvia i després a fer una volteta a Besalú i estava super contenta i s'ha portat divinament, però ahh gent quan hem dinat i l'hem posat a dormir altre vegada un drama que no vegis, només demanava que volia anar a la guarderia i que no volia dormir... Finalment l'hem deixat fer per casa i nosaltres asseguts al sofà, sense dir-li gaire res, ja que jugava tota soleta. I com que després tornava a fer rabietes de les seves, en Joan ha decidit deixar-la un parell d'horetes amb l'àvia i nosaltres hem anat a fer un cafetó amb un amic i la veritat és que ens ha anat molt bé, per carregar piles i clar amb l'àvia s'ha portat divinament, com no!!!!!!
Ja veig que la meva filla cada vegada necessita més activitat i últimament estic en un nivell relantit, no sé pas què em passa, espero recuperar-me aviat, perquè sinó...
juas juas juas...
ResponEliminaperdona que rigui, jeje ;-)
La Júlia s'està fent gran, i les rabietes estaran a l'ordre del dia... per tant, no desesperis!! És una etapa, dura sí, però s'ha de passar... i si la noieta és del morro fort com ho són els seus papes, jiji... doncs la que us espera, jajaja.
Això de no voler dormir la migdiada els caps de setmana també em sona... solució? adaptar una mica els horaris... total és cap de setmana i poden variar una micona.
No és fàcil, ho sé prou, però una cosa que crec que vau fer molt bé és desconectar per no acabar desquiciats! D'aquesta manera afrontes molt millor una nova rabieta...
Petons i paciència, familia!!!
(i a tu què et passa que dius que vas a raletí???)
Doncs no en tinc ni idea però no tiro ni a la de tres, a veure si canvia una mica el meu estat anímic...
ResponEliminatranquila que ja arriba la primavera , i a tots s'ens carregaran les piles .
ResponEliminaAnims i que la nena no pugui amb tu
Ains les rabietes!
ResponEliminaNosaltres amb la Laia vam passar una etapa de 3 setmanes moooooolt heavy... però heavy heavy (als 2 anys i 2 mesos)
NO vestir No menjar NO lligar al cotxe NO res de res... Paciència perquè... tot passa!