dijous, 26 de març del 2009

Cap de Setmana de Casament.


Ara que tinc deu minuts, us explico com va anar tot el cap de setmana.Bé el mati del dissabte, la meva mare, la meva germana i jo totes a la pelu, a posar-nos ben guapes i quan era hora de marxar i tothom estava preparat, el meu pare encara estava al barber, ja em veieu a mi emprenyada com una mona, perquè va ser ell qui es va queixar que totes a la pelu, arribariem tard, doncs va i és ell qui ens fa sortir tard.Bé, agafem els cotxes i cap a Lleida s'ha dit...Arribem a Lleida i no trobem l'hotel per deixar els cotxes i acabar de canviar-nos, perquè no em vaig pas vestir i a la nena tampoc, per si un cas. Ens vestim, i com que ja feiem tard, demanem un taxi, que ens deixa davant de La Paeria, i la sorpresa va ser que baixem del taxi i sentim que diuen " Visca els nuvis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!" i jo encara més enfadada, però no hi podia pas fer res.Després tornem a l'hotel a buscar els cotxes per anar al Restaurant "Mas del Txep" i per acabar-ho d'arreglar ens perdem, quin desastre, però bé al final trobem el cami correcte i quan arribem ja gairebé, s'han acabat el pica-pica, jajajaja.Un cop fetes les fotos que toquen ens asseiem i intentem posar a la nena a la taula dels petits, però em diu que ni parlar-ne, que allà soleta no si queda, jajaja. Total que la posem a la nostra taula, i com que a la taula del costat i tenim els meus pares, doncs va anar tot el dinar d'una taula a l'altra i menjant el nostre menú, va dir que el menú infantil se'l mengés qui volgués que el nostre era més bo, ajajajja.I ens ho vam passar molt bé, vaig plorar i emocionar com una burra, cada cosa que feien els nuvis, ufffff, estava d'un sensible que no m'havia passat mai en cap casament, tant com en aquest.I la Júlia s'ho va passar bomba, ballant, jugant i menjant d'un plat i de l'altre i passava de falda a falda (pare, mare, àvia, avi, tia, i tio), no va parar en cap moment, però a les 8:30 no podia més i em mira i em diu: mama, cansada, domir.Així és que vam anar cap a l'hotel i quan vam ser a l'habitació em mira i em diu: domir a casa, mama. I li dic no reina, avui dormim aqui i mireu, vaig començar a cantar-li una cançoneta i va quedar adormida de seguida. Tot i que va caure tres cops del llit durant la nit, no es va enterar de res i jo vaig dormir fatal, pendent d'ella.Al mati ens vam aixecar, vam esmorzar i vam tornar, perquè ens havien trucat els tios del meu home i ens havien dit que havien ingressat a la seva àvia, i apa a correr. I total perquè si quan el meu home va anar a l'hospital, ja li havien donat l'alta, és ben bé que són ganes de tocar els col****.I bé, fins aqui el nostre cap de setmana.Un altre moment us poso alguna foto, ok???Ara no tinc més temps.He d'anar a buscar la petita.

2 comentaris:

  1. Sens dupte , tu necessites un GPS , per no perdret per aquets mons de deu........
    visca els nuvis !!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Ja ja ja, el que el necessitava era el meu pare i el més fort és que ja el portava en el cotxe, je jejeje.

    ResponElimina

Gràcies pels vostres comentaris, m'encanta que passeu per aquí!!!