Ja fa uns quants dies que el meu home va a passejar el gos i aprofita per córrer, i així corren tots dos a veure si així es calma una mica i es torna més tranquil. És un labrador que tenen la fama de ser uns gossos molt tranquils i quiets, però es veu que a mi m'ha tocat l'excepció que confirma la regla, perquè és un gos nerviòs i que no para mai quiet.
Semblava que la cosa anava bé, perquè així cansavem el gos i desestrassem al meu home, jajaja, però ahir el gos que va veure que la cosa anava en sèrio això de córrer, va fer mitja volta a mig trajecte i el va abandonar. Quan el meu home es va donar compte que el gos no hi era em va trucar i em diu: mira si el gos és a davant la porta de casa, i ja us podeu imaginar...
SI, era davant la porta esperant que l'obrissim per entrar i anar a veure aigua i a sopar, jajajaja.
Segur que va pensar aquest meu amo és boig i em vol fer cansar, però jo seré més viu que ell i quan no em vegi tornaré a casa solet, jajajajaja.
Corre per res deu pensar , quina animalada......jo torno a casa . Ara l'has d'acostumar , si no corre no hi menjar .....
ResponEliminaa córrer l'últim dia. ha, ha
ResponElimina