La tramuntana avui ha bufat d'una manera diferent, lliure, com eres tu. Cada vegada que bufava més fort, eres tu que ens deies que finalment descanses i que estàs bé, després d'estar mesos i mesos patint i que no vols que plorem més i que cada vegada que sentim bufar la tramuntana deixem anar un somriure pensant amb tu.
Que la teva vida era el bar que tant estimaves i que t'omplia, només calia veure't treballar sempre, i una altra cosa que formava part de la teva vida han estat les Maratons, sempre en feies una o altra, fins i tot vas arribar a fer la de Nova York, i sincerament, jo que me n'alegro que la poguessis fer.
Vaig començar a formar part de la teva vida en un campionat de botifarra que vas organitzar i d'allà en sorgir una gran amistat, i que a més, vas arribar a ser com un germà gran que em donaves consell i podiem parlar de tot sempre sense problema.
Després de la feina sortiem a prendre alguna cosa, i em deies, va anem aqui o allà i així desconectem una estoneta abans d'anar a dormir.
La veritat és que sempre t'he considerat una gran persona, tenies un cor enorme on tothom qui volia i podia entrar.
Només dir-te que ens ha quedat una coseta pendent: no em vas acabar d'enssenyar a parlar francès, de la manera que tu sabies, quina llàstima.
Ja sé que potser ara no és hora, però volia escriure't unes ratlles, que són el que em surt del meu cor.
T'ESTIMO I ET RECORDARÉ SEMPRE, JOSEP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Em penso que no calen les paraules. Però es una bona dedicatòria, li agradarà.
ResponEliminaNo puc dir res, només que em sap greu, fos qui fos, el teu amic...t'acompanyo en el dol.
ResponElimina