dijous, 11 de febrer del 2010

Febrer



Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant

tota plena d'arracades

i penjolls i fils daurats.

S'ha fet una minyonassa

que no ho hauria dit mai:

tan xica que la plantàrem

i tan prima d'un sol tany!

Ara fins m'ha fet respecte

amb aquesta majestat

que fa anar les arracades,

vanitosa, ençà i enllà...

Déu te guard, galant minyona!

Mil perdons... Que Déu te guard!

JOAN MARAGALL.



1 comentari:

  1. Molt maco el poema d'en Joan Maragall.
    A mi també m'agrada molt la mimosa.
    adeu

    ResponElimina

Gràcies pels vostres comentaris, m'encanta que passeu per aquí!!!