dijous, 15 d’abril del 2010
Avui s'ha mort la nostra mascota.
T'estimarem i et recordarem sempre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hem passat moltes estones junts i moltes coses. Ens ho hem passat molt i molt bé, jugant amb tu i la nostra petita ara ja havia perdut la por de tocar-te, i avui només deia que li volia demanar perdó i que volia que tornés a casa...
Després de plorar una mitja horeta a llàgrima viva i desconsoladament ha entès que en Nuc havia anat al cel.
Però després d'acceptar-ho o gairebé acceptar-ho, li ha demanat a en Joan, si es quedaria sense iaia, i en Joan li ha dit que la iaia encara té corda per estona.
Realment és molt conscient de tot, pobreta meva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquestes coses sempre fan mal i als petits més, sort que tenen un recuperació emocional molt ràpida
ResponEliminaostie! què li ha passat? si ecara era jovenet, no?
ResponEliminaho sento cuca
Jo no vui una mascota per aixó. Si no quan es mirís estaria plorant molt i molt de dies.
ResponEliminaHo sento molt.
Ahir vaig haver de sacrificar la meva gateta. Era velleta i estava molt malalta.
ResponEliminaQuè no hauria fet per a que seguís amb mi.
Nana, eres rabiuda i antipàtica amb tothom menys amb mi, que buscaves sempre la meva compañia i els meus acaronaments. Eres tan dolça quan estavem juntes, que ara que ja no hi ets, la casa es buida i silenciosa. Et trobo tant a faltar... T'estimo.