dilluns, 20 d’octubre del 2008
Una tarda entretinguda.
Aquest diumenge van venir en Dani i la Raquel a dinar a casa, i la Júlia va jugar amb tots dos, ja que els coneix des de que va néixer. S'ho va passar molt bé, tot i que primerament tenia molta vergonya, je je je. Quant vam acabar de dinar, vam sortir a passejar i ens vam parar una estoneta al parc i després ens vam acostar a Cala Montgó, i així la Júlia va poder jugar amb la sorra i la pala, que li encanta. Es va posar de sorra fins les orelles però va disfrutar molt i molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què tindrà la sorra que els hi agrada tant i tant? El tacte? la capacitat de transformació? sempre m'ho he preguntat!
ResponEliminaLa veritat és que no en tinc ni idea, però a la Júlia primer no li agradava gens, en canvi ara no la treuries del sorral, jeje.
ResponEliminaTocar la sorra, experimentar amb el tacte, treure i posar sorra dins d'una galleda ... son unes de les coses que els hi agraden més al nens , el moment del sorral és un moment únic en que els nens gaudeixen d'un instant de pau i tranquilitat, ordenen els seus pensaments i és relaxen. A mí personalment és un dels moments que més m'agrada observar.
ResponElimina