Dilluns la meva àvia em va demanar si la podria portar a veure la seva germana, ja que li havien dit que no estava gaire bé i li vaig dir que cap problema però que el dimarts a la tarda no podia.
Com que els plans que tenia pel dimarts al matí no vaig poder-los portar a terme, doncs vaig trucar a la meva àvia per si li anava bé, i em va dir que si.
Doncs apa!!! a fer la visita a una senyora molt gran i força malalta. Quan vam arribar allà la vam veure força fotuda, però tampoc la vaig veure tant malalment; si que estava més prima. Estava asseguda en una butaca i gairebé no l'enteniem quan deia alguna cosa; però de cop em va semblar que demanava a la seva germana i si, realment demanava a la meva àvia. La meva àvia s'hi va asseure al costat i li va donar la mà.
Al cap de pocs minuts va arribar la doctora i va voler portar-la al llit per examinar-la i com que no podien soles les vaig ajudar a agafar-la, total que al final la vaig agafar jo i la vaig portar fins a la seva habitació; i l'experiència bé ara, la vaig estirar al llit i al cap de dos segons es va morir.
Per tant podriem dir que es va morir als meus braços, ufffff.
Vaig tenir una sensació estranya però tranquil·la i sobretot fent costat a la meva àvia.
Encara recordo que quan hi anavem quan erem més petites ens donava sempre gelats, sempre en tenia el congelador ple. Són records que sempre em quedaran.
Ostres...
ResponEliminaa mi em va passar quelcom semblant... vaig anar a visitar la meva àvia, ja estava malament també i vaig coincidir allà quan ella va morir.
Al moment em va fer molt de cop, però amb el temps he agraït poder-la acompanyar (junt amb tots els seus fills) fins a l'últim respir
Un petó
Tot i que es una notícia trista, has tingut temps de gaudir d'ella fins l'últim segon i has estat al seu costat , i aixó val més que tot. Jo no vaig poder despedir-me per una seria de sucesos i vaig arribar-hi tard i em vaig sentir fatal així que en certa manera es una gran sort poder haver passat els seus últims moments amb ella.
ResponElimina