Ahir el meu pare va fer 52 anys i ho vam celebrar tots junts a casa, hi havia l'amfitrió (el meu pare), la meva mare, la meva àvia (que és la seva mare), la meva germana, el meu home, la meva petitona, una parella d'amics de tota la vida dels meus pares (que són com els meus tios) i jo.
La meva mare va preparar un pollastre rostit amb gambes i per davant una amanida molt bona i per postres un pastis molt i molt bo.
La veritat és que va ser un dinar entretingut, perquè vam començar parlant de la crisi i de com anava tot en general i vam acabar parlant de quin seria el millor negoci per muntar ara amb un local que tenen aquests amics dels meus pares, jajaja.... Ja us podeu imaginar quines van ser les opcions, però per si no us en feu la idea us en diré uns quants, primer de tot una botiga de joguines per mainada, una botiga de gominoles, un tipus bicing de Barcelona i la cosa es va anar embolicant...
Vam riure moltissimmmmmmmmm.
Felicita al teu pare de part meva i digues-li que és força jove, només 52, je,je!
ResponEliminaLes reunions de família amb somriures, són uns dels millor "plats" que conec.
Ja ens informaràs si prospera el projecte de negoci.
Naniiiiit!
;)
Doncs per molts anys i bona festa
ResponEliminaCelebro que pugueu celebrar-ho tanta colla... Ja faràs cap del que dius del gos, per cert com el crides.
ResponEliminaL'últim que vaig tenir li deiem Rai
I ara una gosseta de tres mesos se'ns ha perdut i no et vull dir el disgust de les netes.Ja no el trobarem, era de raça molt maca... o morta o en algun... Feia un goig!! Felicitats al teu pare pel dia. Anton.
Doncs es diu Nuc, Anton, i és un labrador, però és totalment el contrari de tots els labradors, perquè és esverat com una mala cosa, jajajaja.
ResponElimina