Avui ha estat l'últim dia per la senyoreta Susanna a la guarderia, tot i que no és un adéu per sempre, es farà estrany arribar a la guarderia i no trobar les seves paraules dolces per la nostra filla i la seva manera de portar-los i de fer-los fer un munt de coses. I estimar-los tant.
La Susanna ha marxat perquè dintre poc tindrà entre els seus braços el tresor més gran que podem tenir les dones, SER MARE....
La veritat és que el que se sent per un fill és tant gran que moltes vegades és inexplicable i no saps com transmetre-ho als que t'envolten, perquè t'entenguin i no en prenguin per boja o per exagerada. Només ens poden entendre les que ho hem experimentat.
Per això, Susanna, et vull dir que aviat sentiràs tot el que sentim quan portem el nostre petit al món i quan el tenim per primer com al nostres braços, tot i que ens hagi acompanyat durant 9 mesos en el nostre ventre. És un moment màgic, quan surt de dins teu i te'l donen, perquè el vegis com és i encara que sigui moll, per tu serà el més bonic del món.
Per això et vull desitjar el millor del món i com he llegit fa poquet que l'arribada d'en Pol sigui molt suau, preciosa.
T'estimem molt guapa.
Fins aviat.
Tot i ser home , despres de tres vegades també puc dir que es un moment molt especial........que ve acompanyat de molts més . No es pot explicar s'ha de viure.
ResponEliminaNena , m'has deixat sense paraules. Quines paraules tan maques, jo també us trobarè a faltar moltíssim, però com molt bé has dit , no és un adeu per sempre , són unes vacances llargues. No estic trista perquè d'aquí res , poder quinze dies ens tornarem a veure tots plegats a la Júlia i a tots els nens.
ResponEliminaGràcies per el company de sommnis d'en Pol és preciòs, suau i tendra.
Gràcies per les teves paraules tan dolçes, ens veiem ben aviat!!! T'ho prometo.
Un petò.
Un petò a tots tres.